Els requisits bàsics dels materials per als consumibles de la sala blanca són: baixa generació de partícules (sense vessament de fibra), residus iònics/no{0}}volàtils baixos (complir amb els estàndards NVR/TOC), propietats antiestàtiques (principalment resistència superficial de 10⁶–10⁹ Ω), resistència a la corrosió química i esterilitat/controlabilitat.
Baixa generació de partícules i sense vessament: els materials propensos a vessar-se-com el cotó o el paper normal-estan estrictament prohibits. En comptes d'això, s'han d'utilitzar-filament continu de polièster, microfibra, escuma d'alta-densitat o resines sintètiques especialitzades. Es requereixen processos de segellat de vora-per ultrasons o làser per garantir que l'alliberament de partícules superiors o iguals a 0,5 μm compleixi els estàndards establerts.
Puresa química: els materials han d'estar lliures de silicona, agents fluorescents i ftalats. Els nivells d'extracció de residus no-volàtils (NVR) i carboni orgànic total (TOC) han de ser extremadament baixos per evitar la contaminació dels productes o recobriments òptics.
Control estàtic: la majoria d'aplicacions de precisió requereixen una resistència superficial per mantenir-se estable dins del rang 10⁶–10⁹ Ω (dissipació) per evitar l'atracció de pols induïda-estàtica o la ruptura dels components; tanmateix, alguns escenaris especialitzats (com ara l'envasament de xips) poden permetre un rang de 10⁴–10¹¹ Ω.
Resistència química i de durabilitat: els materials han de suportar l'eixugament repetit amb alcohol isopropílic (IPA), acetona i desinfectants àcids o alcalins sense inflor, esquerdes o degradació del rendiment. Les propietats físiques (com ara la força i la resistència) no han de fluctuar més d'un ±10% després de múltiples cicles de neteja o esterilització.
